Les finalitats d’una economia global   

Fa pocs dies en una entervista a la premsa un catedràtic qualificava de “depredador” el comportament dels directius que posen l’augment del valor de les accions en borsa de les empreses com a únic objectiu.

En el seu comentari feia una crida a la responsabilitat de les escoles de negocis a l’hora de formar els responsables de les empreses.

Muhammad Yunus en els seus escrits ens parla d’economia social i ens fa pensar que les activitats econòmiques no tenen sentit només per elles mateixes. En entorns realment complicats l’activitat econòmica, l’emprenedoria i fins i tot els crèdits i el finançament són rellevants en tant que es fonamenten en el desig del creixement familiar, dels fills, del col·lectiu proper.

És especialment rellevant el paper de les dones en la gestió de les activitats econòmiques que transformen i fan progressar. La banca té una acció econòmica de molt fort impacte transformador en positiu i en col·lectiu. 

Això em va fer pensar en els nostres propis orígens: durant tres segles La Salle s’ha expandit pels diferents continents, ha crescut i mai ha tingut afany de lucre. Ha repartit coneixement i formació.

Segurament com a formadors tenim la vocació i el compromís de transmetre valors propis d’una economia social que parli més del nosaltres que no pas del jo.

Repte complex i difícil, però que només és possible des de l’experiència i la reflexió.

¿Estàs totalment segur?   

Aquest és el motiu d’una campanya….per a vendre pòlisses d’assegurança!

Com si l’assegurança ens protegís de l’incertesa o de l’infortuni!

La frase curta, el motiu, si es va repetint acaba fent forat. Ens acabem creient que la seguretat ens la dóna el contracte amb la companyia asseguradora.

Em recorda un altre motiu que aquests dies s’ens repeteix: “Deixa de preocupar-te”. Sembla voler dir que és més humà no preocupar-se per res.

Que potser no ens fa més humans ocupar-nos i preocupar-nos per els altres?

Avui toca pensar en Nadal   

Avui, però, toca també pensar en el Nadal

La poesia de Sant Joan és densa quan ens diu:
“La llum vingué al món i els seus no l’han acollit”: ens parla de les nostres pobreses
“La paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres”: ens parla de les nostres esperances

Que per a nosaltres celebrar el misteri de l’encarnació sigui també un fort estímul per a compartir amb els altres les nostres esperances, assumint també les nostres flaqueses.
Bon Nadal, Bones Festes!.

Joan Baptista Humet diu “que Déu us beneeixi sempre”   

Ahir en el recital homenatge a Joan Baptista Humet es va llegir una carta seva que acabava dient “que Déu us beneeixi sempre”.

És força impactant quan ho escriu una persona que sap que no hi serà quan es llegeixi la seva carta en un festival/homenatge que li preparen els seus amics.

Invocar la benedicció de Déu té ressonàncies antigues i és un comiat colpidor.

Podriem pensar en algun tipus d’equivalent com un típic “que tingueu sort”, però no és això!.

Beneïr és “donar protecció”  o sovint “invocar el favor” i és molt possible que aquest sigui el sentit que ens és transmès des de l’antigor.

El diccionari admet també una excepció interessant “Déu et beneeixi” equival a “Déu et faci bo”  i ara les paraules adquirexen un altre significat: la bondad és alguna cosa que desitgem que Déu ens doni.

La bondat no la generam nosaltres mateixos, ens és atorgada i ens cal treballar per a mantenir-la.

Gràcies, Joan Baptista, per la teva expressió darrera!.

Unes expressions de Salvador Sostres   

Al diari he trobat unes expresions de Salvador Sostres que voldria compartir. Diu

“no viure com si no estiméssim, perquè estimem; i no viure com si no tinguéssim por, perquè en tenim.

No viure com si res no ens importés, perquè ens importa tot, no viure com si Déu no existís, perquè existeix i cada dia el veiem en allò de millor que l’amor treu de nosaltres”.

Em sembla molt suggeridora aquesta manera de parlar que ens apunta a l’experiència de des-centralització que suposa estimar de debò.

Ens diu que quan hom estima, deixa de ternir-se a si mateix com a primer referent.

Acaba dient: “Veiem Déu en el crit de la vida que reclama ser engendrada”.

Es Nadal!

Silenci arreu que escolta Déu   

Joan Baptista Humet fa ver un disc l’any 1979 en que expressava unes inquietuds d’intensa espiritualitat.

Hi ha expressions que ens remeten a experiències vitals d’humanitat plena i també d’explotació i destrucció.

He trobat una estrofa molt suggeridora i que voldria compartir.

“I així com l’home te por i es destrueix
per no escoltar la vida,
així la vida el persegueix,
el fa parar i el crida”

La por ens destrueix i és la por de qui es tanca en ell mateix i no escolta, mentre que els altres, l’entorn, la vida ens reclama i ens fa pensar!.

Les festes de Nadal són l’esclat de la vida en una cova humil en el la foscor d’una nit d’hivern.

Una conversa de passadís   

Tot passant per un passadíns de l’escola sento a uns estudiants dir: “Aquella cosa era immensa, l’altra infinita“.

Els vaig fer un comentari tot passant. Els dic: “La primera vol dir que no la podies mesurar, de l’altra simplement no en tenim ni idea”. I escafirem a riure.

Després hi he donat voltes:

Immens és el nombre de gotes d’aigua a l’oceà. Immens és el dolor

Sabem que és present, que té quantitat però la desconeixem. Ens falten instruments de mesura tot i que podem fer aproximacions s’escapen a la nostra mesura.

Les partícules subatòmiques, el progrés de la ciència sempre ha anat acompanyat de la mesura experimental o de la quantificació derivada. La immensitat és sempre un repte per a la ciència.

Infinit no és “que mai s’acaba”.

Donar voltes a un cercle pot ser que mai s’acabi…però no és el sentit més pregon d’infinit.

La paraula infinit ens remet a l’INFINIT en majúscules, es a dir a la “no limitació” i aquesta si que no és de cap manera la nostra experiència.

Precissament des de la limitació de les nostres capacitats, des de la limitació de la nostra estimació podem desitjar i esperar en l’infinit.

L’infinit, per pròpia definició, ens és transcendent. És la crida esperançada de la humanitat al “més enllà” i que ha estat formulat de tantes maneres diferents.

El Nadal és el misteri de l’Infinit fet proper i encarnat i que ens permet anomenar a Déu “Pare nostre”.

Tot un any d’escolaritat perduda no és poca cosa   

“Tot un any d’escolaritat perduda no és qualsevol cosa: és tota l’eternitat en un pot de vidre”.

El llibre “Mal d’escola” de Daniel Pennac és una narració que ens presenta el drama subjectiu del fracàs escolar.

Es, però, un llibre en èl que el professor quan fa be la seva feina, tenint en compte només el present actual - ”ara i aquí” - és quan pot desllorigar el significat d’aquelles coses que causen por i bloquegen el pensament.

Un dels capítols més interessants és el que parla del “lo” (en català diriem “ho”: un complement directe del tot indeterminat) i quan ens planteja el repte de posar contingut a aquest “ho”/”lo” com a mecanisme de superació. 

Val la pena aprofundir en el seus ensenyaments

Reconeixement a La Salle per la seva xarxa internacional   

Uns 250 acadèmics i estrategues de les millors 120 escoles i facultats de managment del món es van reunir els dies 4 i 5 de novembre a Sorbonne, París, per participar en la primera edició d’EDUNIVERSAL, una convenció per promoure la internacionalització de les escoles de negoci. La nostra escola, amb la denominació BES La Salle, va obtenir el reconeixement de les “3 Palmes” en motiu de la influència internacional que exerceix a través de la seva xarxa.

Sovint parlem del poder que ens otorga el fet de ser una xarxa internacional d’universitats lassalianes (IALU). Aquí en tenim un bon reconeixement!

Seguirem treballant des de Barcelona, per tal de donar una dimensió internacional cada dia més real al nostres estudiants.

El terrorisme ens afecta a tots   

Preguem per les víctimes i els afectats dels 12 atemptats que hi ha hagut a la ciutat de Bombai. Ara per ara es calculen més de 160 morts i 300 ferits. El terrorisme ens afecta a tots.