contacte mapa web català castellano english Cercar

Qui Som      Nous Alumnes      Enginyeria      Arquitectura      Postgraus      Business Engineering School      Campus      Serveis a Empreses      Recerca

Circuits d'alta freqüència (5 Crèdits) Professor Titular Professor/s Miquel Ribó Pal Prerequisits recomanables   Aquesta assignatura no presenta cap prerequisit recomanable.   Corequisits   Aquesta assignatura no presenta cap corequisit.   Incompatibilitats   Aquesta assignatura no presenta cap incompatibilitat.   Coneixements previs   Propagació electromagnètica, teoria de circuits, teoria bàsica de nombres complexes i anglès.   Descripció assignatura   A Circuits d’Alta Freqüència es desenvolupen les eines bàsiques per a que l’alumne pugui entendre i analitzar circuits electrònics d’Alta Freqüència i Microones. Primerament es fa una revisió dels fenòmens de propagació per línies de transmissió. A continuació es presenten les eines de caracterització fonamental de circuits d’alta freqüència (ones generalitzades, paràmetres S, etc), i s’apliquen a l’anàlisi i interpretació de circuits fonamentals en sistemes d’Alta Freqüència (divisors i combinadors de potència, filtres, acobladors direccionals, circuladors, etc). Finalment s’introdueix l’alumne en l’anàlisi de sistemes actius (amplificadors lineals).   Coneixements   Els graduats del nostre programa de Circuits d’Alta Freqüència adquireixen els coneixements i desenvolupen les habilitats que s'indiquen a continuació: 1. Coneixements bàsics sobre propagació d’ones i mètodes d’anàlisi de circuits d’alta freqüència basats en propagació d’ones. 2. Ser capaç d’aplicar els coneixements adquirits no tan sols a la seva àrea usual d’aplicació (circuits de microones), sinó també a altres àrees de coneixement on els conceptes estudiats poden ajudar a la comprensió de fenòmens i ajudar a la resolució de problemes, com ara a Compatibilitat Electromagnètica, Sistemes de Comunicacions, Sistemes de Comunicacions Òptiques i Disseny Electrònic. 3. Ser capaç de reduir sistemes complexos a models analítics simples que en conservin les seves característiques bàsiques i en permetin l’anàlisi i interpretació. 4. Comunicar-se eficaçment tant de forma oral com escrita.   Continguts   1.- Línies de transmissió. Comportament general. 1.1- Definició i simbologia. 1.2- Model i funcionament temporal. 1.3- Funcionament en RPS. 1.4- Impedància. 1.5- Coeficient de reflexió. 1.6- Relació d'ona estacionària. 1.7- Línies de transmissió amb pèrdues. 1.8- Dispersió en línies de transmissió. 1.9- Línies de transmissió físiques. 2.- Anàlisi de circuits de microones. 2.1- Definició. 2.2- Xarxes d'un port. Coeficient de reflexió generalitzat. 2.3- Paràmetres S d'una xarxa d'n ports. 2.4- Càlcul dels paràmetres S. 2.5- Xarxes de dos ports. 2.6- Relacions entre paràmetres S, Z, Y, T i ABCD 2.7- Ús de paràmetres S en absència de sentit físic. 2.8- Analitzadors de xarxes. 3.- Circuits passius de microones. 3.1- Transformadors lambda/4, tapers i adaptadors d'impedàncies. 3.2- Combinadors/repartidors de senyal (anells híbrids, divisors de Wilkinson i resistius). 3.3- Acobladors direccionals. 3.4- Circuladors. 3.5- Filtres, ressonadors i duplexors. 3.6- Circuits amb díodes PIN (interruptors, commutadors i desfassadors variables). 4.- Guies d'ona. Circuits passius de microones en guia d'ones. 4.1- Guies d'ones. Tipus i característiques. 4.2- Modelatge de guies d'ones amb línies de transmissió. 4.3- Elements circuitals en guies d'ones. 4.4- Circuits passius bàsics en guia d'ones. 5.- Amplificadors lineals de microones. 5.1- Introducció. 5.2- Guany en amplificadors. 5.3- Estabilitat en amplificadors. 5.4- Soroll en amplificadors. 5.5- Transistors de microones. Polarització.   Metodologia   L’assignatura consta de 30 sessions de dues hores cadascuna. Té dos formats diferencials: 1. Format presencial. S’imparteix en format de classes magistrals. Les classes teòriques es complementen amb classes de problemes que tenen com a finalitat assentar els conceptes teòrics i veure’n un ventall ample d’aplicacions. S’espera que l’alumne treballi pel seu compte els conceptes teòrics apresos i els apliqui a situacions diverses a través de problemes suggerits a les col•leccions de problemes. Com a complement a les classes de teoria i problemes, s’ofereix a l’alumne la possibilitat de fer treballs optatius per a adquirir un coneixement més profund de l'assigantura. L’alumne té una disposició total per part del professor per a la solució de dubtes i l’ampliació o reforç de la matèria impartida. 2. Format semipresencial. En aquest format l’alumne no assisteix a classes magistrals a la facultat. L’alumne forma part d’un campus virtual telemàtic i segueix els estudis des de (habitualment) casa seva. L’alumne disposa d’uns apunts impresos, que obté de manera telemàtica, així com una guia d’estudi telemàtica que substitueixen les classes presencials. La guia d’estudi intenta graduar el procés d’aprenentatge de l’estudiant, dosificant la quantitat de conceptes que cal aprendre i la quantitat mínima de problemes que cal fer durant el curs, imitant el ritme de les classes presencials. El contacte amb el professor es realitza a través de correu electrònic, de fòrums telemàtics, de classes virtuals amb videoconferència i pissarra electrònica, i també de classes presencials optatives. Com a complement, s’ofereix a l’alumne la possibilitat de fer treballs optatius per a adquirir un coneixement més profund de l'assigantura.   Avaluació   Per a avaluar si l’alumne ha assolit en un grau adequat els objectius perseguits a l’assignatura, s’utilitza com a material d’avaluació: A. Exàmens Els exàmens són de problemes (3 o 4 per examen). No hi acostuma a haver preguntes teòriques. D. Treballs fets a casa Serveixen per a augmentar la nota de l’assignatura si es fan. Consisteixen en la resolució de problemes i/o exercicis senzills de disseny. J. Participació a classe L’avaluació de la participació a classe és subjectiva i s’aplica en forma de millores lleugeres de nota en alumnes que han participat de manera activa a classe (o al seu equivalent semipresencial mitjançant aportacions a fòrums, consultes, assistència a trobades presencials, etc), si el professor creu que la nota d’examen no reflecteix el treball i els coneixements demostrats per l’alumne a classe. L’assignatura s’avaluarà amb un examen final a la fi del 1r semestre, i un examen de recuperació al setembre. Treballs optatius fets a casa, i participació a classe, també seran tinguts en compte a l’hora de perfilar la nota de l’assignatura, sobretot en alumnes cursant l’assignatura en format semipresencial.   Objectius   Objectiu 1: Coneixements bàsics de l’assignatura. •L’estudiant ha de demostrar que domina la teoria bàsica de l’assignatura, i que és capaç d'aplicar-la a la resolució de problemes [A,D,J]. Objectiu 2: Capacitat d’anàlisi i de síntesi. • L'estudiant ha de ser capaç d'analitzar problemes i d'aportar-hi solucions [A,D,J]. Objectiu 3: Capacitat d'expressar-se correctament en la pròpia llengua. • L'estudiant ha de ser capaç d'expressar-se, oralment o per escrit, amb correcció suficient. Una carència remarcable de rigor ortogràfic i/o sintàctic repercutirà negativament en la nota de l'examen o del treball que s'estigui avaluant [A,D,J].   Bibliografia   M. Ribó i F.J. Pajares, “Guia docent de l'assignatura”, La Salle, 2008 M. Ribó i F.J. Pajares, “Problemes de l’assignatura”, La Salle, 2008 D.M. Pozar, “Microwave Engineering”, 2a edició, John Wiley &Sons, 1998 G. Gonzalez, “Microwave Transistor Amplifiers. Analysis and Design”, 2a edició, Prentice Hall, 1997   Material complementari   R.E. Collin, “Foundations for microwave Engineering”, 2a edició, IEEE Press - John Wiley &Sons J. Bará, “Circuitos de microondas con lineas de transmission”, UPC, 1994