contacte mapa web català castellano english Cercar

Qui Som      Nous Alumnes      Enginyeria      Arquitectura      Postgraus      Business Engineering School      Campus      Serveis a Empreses      Recerca

Televisió digital (5 Crèdits) Professor Titular Professor/s Gabriel Fernàndez Ubiergo Jordi Mesonero Pujol Gabriel Fernàndez Ubiergo Prerequisits recomanables   Aquesta assignatura no presenta cap prerequisit recomanable.   Corequisits   Aquesta assignatura no presenta cap corequisit.   Incompatibilitats   Aquesta assignatura no presenta cap incompatibilitat.   Coneixements previs   Processament del senyal en comunicacions. Electrònica bàsica. Fonaments de Televisió.   Descripció assignatura   L’assignatura de Televisió Digital introdueix els conceptes fonamentals i revisa el principals sistemes de TV digital existents a partir dels fonaments prèviament establerts a l’assignatura de Fonaments de Televisió. Inicialment es tracta la digitalització del senyal de vídeo i la seva compressió per revisar, finalment, els diversos sistema de difusió digital de televisió. L’assignatura també inclou un conjunt de pràctiques que complementen els aspectes teòrics explicats a classe.   Coneixements   Els alumnes que cursen l’assignatura adquireixen els coneixements i desenvolupen les habilitats que s’indiquen a continuació: 1.- Capacitat d’anàlisi i síntesi 2.- Capacitat d’organitzar i planificar 3.- Coneixements generals bàsics sobre l’àrea d’estudi 4.- Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua 5.- Habilitats bàsiques en l’ús de l’ordinador 6.- Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació provinent de fonts diverses) 7.- Resolució de problemes 8.- Treball en equip 9.- Habilitats interpersonals 10.- Capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica 11.- Capacitat d’aprendre   Continguts   1. Introducció a la TV digital 2.- Vídeo digital 2.1.- Introducció al senyal digital 2.2.- Senyal de vídeo digital en compost i components. 2.3.- Norma ITU-R 601. 2.4.- Interconnexió de vídeo digital. Senyal SDI 3.- Compressió de vídeo 3.1.- Necessitat de la compressió 3.2.- Fonaments de la compressió de vídeo. Mètodes estadístics, predictius i transformats. La DCT. 3.3.- Estàndards de compressió de vídeo per a videoconferència 3.4.- Els estàndards MPEG 1, 2 i 4 4.- Televisió digital, el Digital Video Broadcasting (DVB) 4.1.- TV digital satèl•lit (DVB-S) 4.2.- TV digital cable (DVB-C) 4.3.- TV digital terrestre (DVB-T) Pràctiques 1.- Senyal digital en componentes, senyal SDI 2.- Mostratge ITU-R 601. 3.- Estudi de la compressió MPEG2 4.- Sistemes DVB   Metodologia   La metodologia emprada en aquesta assignatura separa les classes en dos tipus: les teòriques i les pràctiques. Aquesta assignatura s’imparteix tant en format presencial com en format semipresencial. En el primer cas, la teoria s’imparteix principalment a través de classes magistrals (combinades amb algunes diapositives). Mentre que en el format semipresencial, se segueix una guia d’estudi a través de sessions online. A les classes magistrals s’explica el contingut teòric de l’assignatura i es plantegen, i de vegades també resolen, problemes relacionats amb el contingut teòric explicat. Es proposen, a cada bloc de teoria, problemes tipus d’examen (una part dels quals també compten amb la corresponent solució) perquè els alumnes es vagin familiaritzant amb els conceptes teòrics explicats a classe, i vagin relacionant els diferents conceptes explicats al llarg del curs. Per a les classes on-line, l’alumne segueix una guia d’estudi estructurada en sessions on pot accedir a una introducció de la sessió, a bibliografia relacionada i un conjunt de exercicis d’autoavaluació. Per atendre els dubtes de l’alumne es disposa de diferents elements: horaris de tutoria individuals i/o en grup (resolució de dubtes); fòrums dins d’un espai propi de cada assignatura –intranet de l’Escola anomenada E-campus-; emails; tauler de notícies –intranet-; documentació per tema –intranet-, etcètera Les classes pràctiques, comunes per a alumnes presencials i semi-presencials, s’estructuren en grups més reduïts al laboratori de televisió. En total es posen a la disposició dels alumnes diferents horaris durant la setmana perquè escullin la franja horària que se’ls adapta millor. Als alumnes semi-presencials se’ls ofereix també sessions de pràctiques intensives durant els caps de setmana. Un cop al laboratori, en grups de tres persones, disposen per a cada grup d’una taula amb tot l’equipament necessari per a poder dur a terme la major part de les pràctiques. En aquestes sessions, que són presencials, es mesuren i analitzen els diferents paràmetres dels senyals i sistemes de televisió amb el professor al costat per tal d’assessorar en allò que calgui. Abans de començar a realitzar cada pràctica, el professor de pràctiques imparteix una breu sessió magistral on remarca els coneixements teòrics més importants, vistos a classe de teoria, per a dur a terme la pràctica satisfactòriament. En aquesta sessió també s’explica el funcionament bàsic de l’equipament de mesura i anàlisi que posteriorment s’utilitzarà a la pràctica. Acompanyant aquestes explicacions, els alumnes també disposen del manual associat a l’equipament utilitzat per tal d’acabar de conèixer a fons l’operativa dels aparells emprats. D’altra banda, en el cas que els alumnes no en tinguin prou amb les hores previstes per a realitzar la pràctica, el laboratori resta disponible en els moments en què no s’hi imparteixen classes perquè es pugui enllestir les pràctiques inacabades. Els grups de tres persones que es formen a principi del curs per a realitzar les pràctiques s’han de mantenir fixos durant tot el curs. Així, els informes sobre les pràctiques que es presenten al professor tenen un pes a la nota de pràctiques de l’alumne. D’aquesta manera es fomenta que els alumnes treballin en grup l’assignatura, fins i tot fora de l’aula, ja que la nota individual final de cada alumne està parcialment afectada per la nota del grup. Amb aquesta estratègia es pretén crear una interdependència positiva entre els membres del grup de cara a garantir la cooperació real entre els companys.   Avaluació   L’assignatura es divideix en dues parts clarament diferenciades: una part teòrica i una part pràctica. Cada una d’aquestes parts s’avaluen per separat i s’han d’aprovar per separat per poder aprovar l’assignatura. Si s’aproven les dues parts, la nota final de l’assignatura és el resultat de la ponderació d’un 75% de la nota de Teoria i d’un 25% de la nota de Pràctiques. En el cas de suspendre la teoria, la nota global de l’assignatura és la de Teoria si han aprovat les Pràctiques. En el cas de no presentar-se a alguna part (teoria o pràctica) la nota de l’assignatura és NP. Avaluació de la part Teòrica: A. Exàmens La nota de la part Teòrica es treu de l’exàmen que es fa al final del curs. L’exàmens consta d’una part de resolució de problemes (60% de la nota) i d’una altra part de fonaments teòrics aplicats (40% de la nota). L’assignatura té dues convocatòries per aprovar l’examen amb nota superior a 5. Avaluació de la part Pràctica: A. Exàmens D. Treballs fets a casa F. Informes/treballs fets en grup G. Treballs pràctics amb ordinador K. Informes de laboratori L. Participació en el laboratori Per aprovar la part pràctica s’han de complir els següents requeriments: - L’assistència a les sessions pràctiques és obligatòria. En el cas de no poder assistir algun dia a la sessió pràctica s’ha de recuperar un altre dia en les hores disponibles del laboratori. - Cada grup ha de confeccionar una memòria feta amb ordinador per a cada pràctica, amb la resolució de cada apartat de les pràctiques i els informes de laboratori corresponents. - Les memòries s’han de lliurar al llarg del curs en els terminis establerts. - A final de curs es duu a terme un examen del conjunt de totes les pràctiques. Aquest examen és individual i s’ha d’aprovar independentment de les memòries per tal d’aprovar les pràctiques. Per a aprovar les pràctiques, per tant, s’ha d’haver assistit a les sessions corresponents, aprovar totes les memòries i finalment aprovar l’examen pràctic. La nota final de les pràctiques és correspon amb un 50% amb les notes de les memòries i amb un 50% amb la nota de l’examen pràctic.   Objectius   Objectiu 1 Capacitat d’anàlisi i síntesi. Avaluació mitjançant problemes i preguntes plantejats en [A] Objectiu 2 Capacitat d’organitzar i planificar Avaluació mitjançant el lliurament puntual dels treballs i pràctiques encomanades [D,F,G,K] Objectiu 3 Coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi Avaluació mitjançant examen escrit i pràctic [A] i informes efectuats [D, F,K] Objectiu 4 Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua Avaluació mitjançant examen escrit i pràctic [A] i informes efectuats [D, F,K] per la part escrita, la part oral s’avalua mitjançant la presentació dels pràctics [G] Objectiu 5 Habilitats bàsiques en l’ús de l’ordinador La redacció dels informes han de ser en ordinador [D, F, K] i algunes pràctiques requereixen la programació i ús de software [G] Objectiu 6 Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació provinent de fonts diverses) Els exàmens teòrics i el desenvolupament dels treballs pràctics poden requerir de la cerca d’informació complementaria a la donada a classe [A, D, F, G, K] Objectiu 7 Resolució de problemes Avaluació mitjançant problemes proposats a l’examen [A] i en la resolució de treballs pràctics amb ordinador [G] Objectiu 8 Treball en equip Avaluació mitjançant informes i participació en grup al laboratori[F, L] Objectiu 9 Habilitats interpersonals Avaluació mitjançant la participació en grup al laboratori [L] Objectiu 10 Capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica Avaluació mitjançant treballs i informes relatius a les pràctiques [D,F,G] Objectiu 11 Capacitat d’aprendre Avaluació mitjançant els problemes plantejats en examens i treballs pràctics [A,F]   Bibliografia   Sistemes de Televisió. Recull d’exàmens. Enginyeria La Salle, [NRG 233] Guió de pràctiques de Sistemes de Televisió. Enginyeria La Salle, [NRG 185]   Material complementari   A. F. Inglis, A. C. Luther, Video Engineering, McGraw-Hill, 1996 L. Torres, Sistemas analógicos y digitales de televisión, Politext 4, Edicions UPC, 1993 J. Watkinson, El arte del vídeo digital, Instituto oficial de radio y televisión, 1990 H. Benoit, Televisión Digital, Editorial Paraninfo, 1998