Alsina
Escriuen
els famosos genealogistes i heraldistes García Carraffa
en la seva obra “El Solar Català, Valencià i Balear” que és el d’Alsina (o
Alzina, o Alcina) un llinatge de gentils homes de
Barcelona i de cavallers de gentilhomes catalans, amb enterrament a l’esglèsia de Sant Agustí, de la mateixa capital.
Afegeixen
els esmentats autors que algunes branques d’aquest cognom van sortir de
Catalunya i es van estendre per les Balears, València i Alacant. D’aquesta
manera, les cases que es van aixecar a l’illa de Mallorca i a la ciutat
alacantina de Xixona tenen molta antiguitat.
Una
de les més antigues mencions d’aquest cognom, amb la grafia Alzina, es refereix
a la figura de Guillem Alzina (o Alcina), que el dia
24 de novembre de l’any 1285 va ser nomenat síndic per la vila mallorquina de
Campanet.
En
terres de l’actual província de Girona i segons dades recollides en el Fogatge
o cens de les llars realitzat a l’antic Principat de Catalunya l’any 1553 ja es
documentaven cases d’aquest cognom, escrit com Alzina, en les poblacions de Vilanna, Fornells, Vilablareix i també Caldes de Malavella.
També n’hi havia a Palafolls i Tordera.
Armes:
segons es recull a l’obra “Heràldica Catalana”, uns Alzina de Barcelona van
usar: D’or, una alzina de sinople fruitada d’or i un sol de gules al costat
destre del cap.
Font: Diari de Girona, secció “Cognoms dels
Gironins”
Una altra font, més extensa, ens comenta del
cognom Alsina...
ORIGEN
I SIGNIFICAT
Hem
de tenir en comte que molts del cognoms catalans que coneixem avui en dia tenen
l'origen en noms de vegetals i els seus fruits (segurament perquè algun d'ells
era característic del lloc de residència de l'individu). En tenim molts
exemples: Oms, Pomers, Pomers, Pomera, Perera, Romeguera, Gavarrera, Espinàs, Alzina, Ametller, Boix, Bruc, Castanuer,
Cirer, Figuera, Ginesta, Lledó, Llor, Pi, Perelló, Permanyer,
Morera, Noguer, Ciuró, Figa, Flor, Llimona. En aquest cas, és evident que el
cognom Alsina deriva del substantiu homònim, derivat del llatí
"ilicina", nom del arbre alzina. El cognom és molt més freqüent en la
forma Alsina, que no pas en el terme original Alzina. L'alzina és un arbre
monoic de capçada espessa, escorçada clivellada i fulles d'un verd fosc, dures,
petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l'any; el
fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula. Cal mencionar també que
algunes branques del cognom poden procedir dels nombrosos topònims existents
del cognom a Catalunya i que en un altre apartat d'aquest estudi estudiarem amb
més profunditat.
COGNOMS
DERIVATS
Hi
ha una gran quantitat de cognoms que tenen el mateix significat i fins i tot es
pot dir que comparteixen escut heràldic, història i llinatge. Són cognoms que
podem considerar derivats i encara que la forma més freqüent és Alsina, es
poden presentar com a Alzina, Alcina, Ausina, Olcina, Oncina, Olzina i Olsina. Tots ells tenen l'origen el mot llatí
"ilicina". A més d'aquests, Alzinagròs, és
una grafia aglutinada de alzina gros. Alzinella, Alzinellas i Olzinelles són
derivats diminutius d'alzina. Alzinet és un derivat
col·lectiu de alzina amb el sufix -et indicador de lloc on abunda un arbre o
planta.
LLINATGE
I HISTÒRIA
El
cognom Alsina és un dels més antics de Catalunya i gairebé podem afirmar que és
mil·lenari. El cognom és plenament documentat, però, curiosament, la història
que trobem del cognom no és molt extensa. Pel contrari, trobem que els llibres
ens descriuen moltes armes de les diferents branques d'Alsina. No hi ha dubte
que el llinatge Alsina fou de cavallers catalans, doncs comptaren amb
enterrament propi a l'església de Sant Agustí a la ciutat comtal. Aquesta dada,
que està ben documentada, és segurament l'origen dels Alsina, des d'on es van
escampar per tot Catalunya i altres branques a Balears, València i Alacant. Les
més antigues d'aquestes branques són les de l'illa de Mallorca i les de la
ciutat de Xixona. Així, hem d'afirmar que el solar més antic d'aquesta família
establert a Mallorca el trobem a Campanet, on era molt arrelat. A aquests
poble, el 24 de novembre de 1285, Guillem Alsina, fou anomenat síndic per la
representació d'aquesta població davant el rei Alfons
III d'Aragó, jurant-li fidelitat i homenatge. Al principat, ja més tard, una
família de cavallers tenia, al segle XVI, la torre de Moja
(Alt Penedès). Uns altres Alsina foren burgesos honrats de Perpinyà des del
1.567.
ARMES
Al
parlar de les armes del cognom Alsina hem de considerar que, encara que cada
branca del cognom té les seves pròpies, a Catalunya les principals són les que
estan a la sepultura honorífica que tenen a l'església de Sant Agustí de
Barcelona. Aquestes armes, que encara avui es poden veure són d'una gran
antiguitat i porten en un camp d'or, una alzina de sinople fruitada d'or, i
deixatada d'un sol de gules. Els Alsina de la branca
de Perpinyà portaven un escut d'or amb una alzina de sínople.
Uns altres Alsina tingueren l'escut quarterat: 1er. i 3er. en un camp de gules
sis faixes d'or; 2on. i 4art. en camp d'argent una alzina de sinople. I
finalment, l'últim escut que coneixem és el d'or, amb una alzina de sinople i
un sol de gules sobre el seu tronc.
PERSONATGES
ALSINA DESTACATS EN
JOAN
ALSINA:
Dirigent
obrer del segle XIX. Fou director de la societat de teixidors de cotó de
Barcelona. Acompanyà l'exposició obrera que reclamava la llibertat d’associació
per als treballadors, adreçada a les Corts constituents.
PAU
ALSINA:
Dirigent
obrer nascut a Barcelona el 1830. Teixidor, milità al partit democràtic i
participà en la revolució de 1868. Formà part de la diputació provincial de
Barcelona i ingressà al partit federal.
FERRAN
ALSINA:
Fabricant
i economista. Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt
càrrec. Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de
física experimental
ANTONI
ALSINA I AMILS:
Pintor
i escultor nascut a Tàrrega el 1864. Presentà alguns quadres de costums a l'
exposició de Madrid i a la de Barcelona, però la seva activitat principal fou
l'escultura.
RAMON
ALSINA I AMILS:
Pintor
i escultor, germà d'Antoni Alsina. Deixeble de les escoles de belles arts de
Barcelona i de Madrid, es dedicà particularment a l'art decoratiu.
JOAN
ALSINA I ARÚS:
Arquitecte
barceloní. Col·laborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís
Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Ciutat de Mallorca.
JOAN
ALSINA I OLIVER:
Pintor
i escenògraf de Terrassa.
SIMÓ
ALSINA I CLOS:
Escriptor
barceloní nascut el 1851. Obrer tèxtil i posteriorment tipògraf. Simpatitzant
de les idees socialistes i federalistes i, sobretot, de les catalanistes.
JOSEP
ALSINA I BOFILL:
Metge
especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de
JOSEP
ALSINA I CLOTA:
Catedràtic
de grec a
ERMENGOL
ALSINA I MUNNÉ:
Relligador
de Barcelona. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l'art del
llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva
docència. Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de
l'Escola d'Arts Aplicades de Barcelona.
MARTÍ
ALSINA I SEVARROJA:
Religiós
claretià fill de Manresa.
TOPONÍMIA
Al
parlar de Toponímia, cal considerar que és freqüent trobar molts llocs concrets
que porten el nom d'Alzina, però molt pocs d'Alsina. Això és degut a què
gairebé sempre la toponímia es presenta en la forma del nom original que dóna
lloc al cognom. Els topònims més importants són: l'Alzina (Despoblat de l'antic
terme de Tortosa), l'Alzina (Poble del municipi de Sant Esteve de
EL
COGNOM AVUI
El
cognom Alsina és un cognom molt estès per Catalunya. El trobem especialment a
les comarques pirinenques. Podem considerar que, només al Principat, hi ha unes
2.500 famílies que porten el cognom. Les millors dades estadístiques del cognom
avui a Catalunya les trobem a la pàgina d’Internet
http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades ens les dóna
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat,
depenent de
BIBLIOGRAFIA
Seguidament
donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques
especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen,
l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de
diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels
germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva
"Enciclopèdia Genealògica y heràldica Hispano-Americana",
veritable enciclopèdia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots
els cognoms existents als Països Catalans i a
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El
Solar Catalán, Valenciano y
Balear, de A. y A. García Carraffa
con la colaboración de Armando
de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Els
cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els
llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B.
Moll-.
-Apuntes
de Nobiliaria y Nociones de
Genealogía y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari
General Català, de Félix Domenech
y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autónomas y Capitales de Provincias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes
de Nobiliaria y Nociones de
Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a través de su
Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armería del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de
-Ciencias Auxiliares de
-Gran
Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels
Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
27
de setembre de 2004